El Pla del barri de La Salut



QUÈ ÉS?

La Salut és un dels sis barris de què es compon el districte barceloní de Gràcia. Està situat als vessants meridionals dels turons del Carmel i de laRovira. La seva urbanització es va iniciar la segona meitat del segle XIX al voltant de l’església de la Mare de Déu de la Salut.

En els seus inicis l’activitat més important de la zona era agrícola, podent-s’hi trobar importants masos com el de can Xipreret, can Tusquets, can Muntaner i ca l’Alegre de Dalt, però progressivament va anar convertint-se en zona residencial d’estiueig de la burgesia barcelonina i gracienca. Les comunicacions del barri van anar millorant amb el temps, i així, el 1880 es va inaugurar el tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el1909 el de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, el qual es va obrir fins a la plaça de Joanic. Amb això, una gran zona que es considerava del barri de la Salut va quedar englobada al barri de Gràcia. Un vestigi de la situació anterior és que el carrer d’Argentona, al barri de Gràcia, encara celebra la festa major de la Salut i no pas la de Gràcia. La travessera de Dalt és l’eix que uneix la part baixa del barri. Les illes del front mar de la Travessera, fins als carrers de Cardener i Camèlies, formen el seu límit.

La Salut també és conegut gràcies al Parc Güell d’Antoni Gaudí, que és el límit del front de muntanya del barri. Altres indrets destacats són el santuari de Sant Josep de la Muntanya i el Club Tennis de la Salut.




HISTÒRIA

L’any 2005 s’adjudica el PDC La Salut al Casal de Barri La Miranda. S’elabora la diagnosi del barri i l’any 2006 s’estableixen les primeres línies de treball:
1.    Fem barri: crear una coordinadora d’entitats, coordinació entre serveis i entitats del barri, espais de tothom per a tothom i promoure recursos intergeneracionals.
2.    Mobilitat i Accessibilitat: millorar el transport públic, i prioritzar als vianants.
3.    Park Güell: racionalitzar el seu ús i recuperar-lo ambientalment.
4.    Festa Major: autogestió i diversificació de festes.
Des del 2005 el PDC dóna resposta de manera continuada a necessitats plantejades i a les noves que van emergent pel proci procés de treball comunitari.
L’any 2012 es va realitzar una altra diagnosis del barri per tal de poder actuar en funció d’una informació actualitzada del context del barri de La Salut.
Aquestes diagnosis permeten tenir informació sobre les necessitats i les oportunitats de La Salut, i estan disponibles per consultar a la pàgina web del PDC. També es poden consultar els diversos projectes que es porten a terme per donar resposta a aquests resultats. 





EL BARRI DE LA SALUT DE GRÀCIA

EL BARRI
La Salut és un dels sis barris de què es compon el districte barceloní de Gràcia. Està situat als vessants meridionals dels turons del Carmel i de laRovira. La seva urbanització es va iniciar la segona meitat del segle XIX al voltant de l’església de la Mare de Déu de la Salut.

En els seus inicis l’activitat més important de la zona era agrícola, podent-s’hi trobar importants masos com el de can Xipreret, can Tusquets, can Muntaner i ca l’Alegre de Dalt, però progressivament va anar convertint-se en zona residencial d’estiueig de la burgesia barcelonina i gracienca. Les comunicacions del barri van anar millorant amb el temps, i així, el 1880 es va inaugurar el tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el1909 el de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, el qual es va obrir fins a la plaça de Joanic. Amb això, una gran zona que es considerava del barri de la Salut va quedar englobada al barri de Gràcia. Un vestigi de la situació anterior és que el carrer d’Argentona, al barri de Gràcia, encara celebra la festa major de la Salut i no pas la de Gràcia. La travessera de Dalt és l’eix que uneix la part baixa del barri. Les illes del front mar de la Travessera, fins als carrers de Cardener i Camèlies, formen el seu límit.


La Salut també és conegut gràcies al Parc Güell d’Antoni Gaudí, que és el límit del front de muntanya del barri. Altres indrets destacats són el santuari de Sant Josep de la Muntanya i el Club Tennis de la Salut.




DIAGNÒSTICS PARTICIPATIUS
Consultar PDF de:
Diagnostic_La_Salut_2012

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
A nivell organitzatiu, hi ha diversos espais de participació i comunicació:
Comissió Institucional
Un espai de diàleg entre les diferents institucions públiques que donen suport al PDC, i l’entitat gestora, es troba un cop l’any i consensuen les aportacions pressupostàries, i la seva temporalitat, així com aproven les línees de treball. L’òrgan està format per una representant del Departament de la Generalitat, una representant de l’Ajuntament de Barcelona,  una representant del Districte,  una representant del teixit associatiu (entitat gestora del PDC, la Miranda) i la tècnica comunitària.
Equip tècnic
Una trobada que es realitza mensualment amb els representants de les Administracions Públiques, l’entitat gestora i la tècnica comunitària, oberta a la participació dels agents socials del barri, per a fer el seguiment del PDC.
Taula d’entitats
Es realitza 1 o 2 cops a l’any amb la participació de totes les entitats, serveis, veïnatge i Administració Pública del barri, per a fer el seguiment, l’actualització de l’ informació i l’avaluació de la feina que es fa al PDC, i promoure el treball comunitari, els projectes del barri, i la cohesió social entre entitats i persones de La Salut.
Comissions de treball i projectes
Equips formats per a entitats, serveis i veïnatge del barri que treballen per a portar endavant els projectes comunitaris que s’impulsen amb la col•laboració del PDC.
Pla de Desenvolupament Comunitari de La Salut
Contacte amb la tècnica comunitària a través del correu electrònic (placomunitarisalut@gmail.com) o el número de mòbil (608645326). També es poden concretar prèviament reunions presencials als seus dos espais de treball: Casal de barri Cardener i Casal de barri La Miranda.
Obert a comentaris, suggeriments, noves propostes i participació en tot allò que hi hagi interès.
Les convocatòries dels diversos espais de participació seran publicades a la pàgina web o del facebook del PDC. 





ENTITATS I SERVEIS PARTICIPANTS
Actualment les entitats que conformen el PDC La Salut són 24:
•    Agrupament Escolta Roland Philips
•    AMPA Baldiri i Reixac
•    AMPA Turó del Cargol
•    AMPA Rius i Taulet
•    Associació de Comerciants Travessera de Dalt
•    Associació de Comerciants Tramuntana
•    Associació de Comerciants Mercat Lesseps
•    Associació de Veïns i Comerciants Lesseps
•    Associació de Gent Gran Pau Casals
•    Associació de Veïns i Veïnes del C/Argentona
•    Associació de Veïns i Veïnes La Salut
•    Batucargol
•    Centre Obert Heura
•    Ciberdona
•    Comissió de Festes Park Güell
•    CorreCatagafo
•    Club Tennis La Salut
•    Els encantacontes
•    Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca
•    La Miranda Casal de barri
•    MusicActiva
•    Unió Ciclista de Gràcia


Actualment els serveis que conformen el PDC La Salut són 20:
•    Agenda 21E
•    Biblioteca Jaume Fuster
•    CAP Larrard (Equip de Salut Comunitària)
•    Càritas
•    Casal de Cardener
•    Centre d’Acollida Gaudí
•    Centre Cívic El Coll-La Bruguera
•    Centre Esportiu Europolis
•    Centre Esportiu Can Toda
•    Centre de Serveis Socials del Coll
•    Creu Roja
•    Escola Baldiri Reixac
•    Escola Montseny
•    Escola Reina Elisenda
•    Escola Turó del Cargol
•    Escola Virolai
•    Escola Kotska
•    Medi Ambient
•    Serveis Territori Districte.

•    Temps de barri 



OBJECTIUS

Els objectius generals del PDC que s’han anat definit de manera participativa en les taules d’entitats són:
•    Impulsar, planificar, gestionar, seguir i avaluar projectes comunitaris que responguin a les necessitats del territori.
•    Promoure el sentiment de pertinença i identitat al barri.
•    Promoure sinergies positives en el territori a fi d’optimitzar, aprofitar i cooperar entre els recursos existents.
•    Donar suport en la difusió de les accions comunitàries que es realitzen a La Salut.
•    Fomentar la relació i coordinació entre les entitats del territori.
•    Fomentar la participació del teixit associatiu en la vida comunitària i la implicació en el territori de noves persones veïnes.
•    Fomentar de manera transversal valors socials cabdals pel desenvolupament de la societat: la inclusió social, igualtat de gènere, interculturalitat, responsabilitat mediambiental i sostenibilitat, cohesió social, solidaritat, voluntariat...
•    Recuperar l'ús comunitari dels espais públics.


I els objectius específics són:


•    Treballar en la prevenció de l'aïllament en persones en risc d'exclusió al barri fomentant espais intergeneracionals, de solidaritat i cohesió social, i procurant l’impacte en el territori.
•    Millorar la comunicació entre les persones veïnes del barri sobre la situació del territori i els recursos existents, per tal de promoure el sentiment de pertinença, identitat, i participació en la vida comunitària.
•    Promoure hàbits saludables que tinguin un impacte en el territori, recuperant l’ús comunitari dels espais públics.
•    Promoure la interculturalitat d’una manera integral i involucrant a les diverses entitats del territori, tenint un impacte global a l’espai físic i social de La Salut.
•    Promoure la participació de la població en general a les tradicions populars com a manera d’impulsar el sentiment de pertinença, identitat, i vida comunitària al territori; impulsant diversos espais de trobada, de relació, d’oci i festius entre persones veïnes i entitats.
•    Promoure el treball amb persones joves per tal de visibilitzar-los com a agents existents al barri i fomentant la seva implicació en la cohesió social, la solidaritat, voluntariat, i la seva participació en accions comunitàries del barri en general.

•    Promoure espais d’activitat pels infants per tal de que també siguin persones participants en la vida comunitària de La Salut, i garantint projectes que responguin a les necessitats generals d’aquest col•lectiu en general i dels que es troben en una situació de risc d’exclusió.
•    Promoure la participació activa de la població en general per tal de prevenir l’aïllament de la gent gran del barri que es troba en una situació d’exclusió social, fomentant els espais intergeneracionals i coordinant recursos existents al territori.